Historia | La Vall d'uixo

Dijous, Maig 15, 2014 - 08:45
Historia

LA VALL D'UIXÓ I LA SEUA HISTÒRIA.

L'actual territori de la Vall d'Uixó ha sigut ocupat des de la Prehistòria per diferents grups humans. La seua estratègica situació geogràfica, al peu dels últims contraforts de la Serra d'Espadà, i dominant àmpliament la plana litoral, han permés i facilitat l'establiment de la població al llarg de la història.

De moment, la Cova de Sant Josep i altres coves dels seus voltants, suposen l'element més antic, des del punt de vista cronològic. Els treballs arqueològics realitzats en esta cova, han permés conéixer que va estar ocupada per caçadors-recol·lectors de finals del Paleolític Superior, aproximadament 16.000 anys a.C. Açò, junt amb la troballa de dos panells rocosos a l'entrada de la cova amb representacions de pintures rupestres en roig d'estil esquemàtic, ens donen idea de la importància del lloc.

La predilecció de les gents per habitar en la Vall va continuar durant el Neolític i l'Edat del Bronze, èpoques de què ens han quedat nombrosos vestigis en forma de poblats i assentaments en coves. Durant l'Edat del Bronze es generalitza l'hàbitat en poblats situats en la part alta de les muntanyes, perfectament fortificats, amb muralles i torres de vigilància. La seua situació estratègica els permetia controlar un vast territori i el pas a l'interior de la Serra d'Espadà tant de guanyats com de mercaderies i de gents, a més de dominar àmpliament la Plana.

L'època Ibèrica va suposar una considerable expansió de la població, com ho testifiquen les restes de la Ciutat ibèrica de La Punta d'Orleyl i del Poblat de Sant Josep.

La Punta d'Orleyl ocupa una gran extensió i presenta quatre files de muralles successives i torres. Destaca la seua acròpolis, on es van localitzar les restes de, almenys, dos grans edificis públics construïts amb enormes pedres escairades. El Poblat de Sant Josep, situat en la cima del turó del mateix nom, representa un bon exemple d'urbanisme antic. És de dimensions reduïdes, però posseïx una muralla, dos torres, carrers i cases de les èpoques ibèrica i romana.

La seua època esplendor va tindre lloc durant les etapes ibèriques, encara que després de despoblar-se durant un llarg temps, va ser ocupat de nou durant el segle IV d. C., ja en el finals de l'Imperi Romà. Durant esta època, la població va evolucionar cap al colonariado agrari, polaritzant-se l'activitat econòmica en les "villae", explotacions agropecuàries, de les que es conserven nombrosos exemples, sent un dels més significatius La vila romana d'Uixó, localitzada en el cor de la Ciutat, on es va recuperar un mosaic realitzat cap a l'any 60 a.C. i construït amb la tècnica del "opus signinum".

Este tipus d'estructura de poblament va perdurar durant prou de temps i així, l'època hispà-romana també està representada en el nostre municipi. Fa uns anys es van localitzar les restes de part d'una necròpolis d'inhumació que va ser datada entre els segles VI i VII d.C. u adscrita a l'etapa visigoda. En total es van trobar les restes de 66 individus junt amb els seus aixovars funeraris. La conquista àrab i l'establiment d'estes poblacions no van canviar massa el tipus de vida. Al llarg d'esta llarga etapa s'ha pogut documentar l'existència d'unes dotze alqueries que, situades a un costat i a l'altre del riu Belcaire. Sis d'elles: l'Alcúdia, Seneja, Benigafull, Benissahat, Seneta i Benigasló es trobaven localitzades en el que hui és el nucli urbà i que amb el temps van evolucionar i es van unir formant dos nuclis urbans. Cada una d'elles era independent i posseïa la seua pròpia zona industrial, així com la seua necròpolis.

L'organització política i jurídica de tot este conjunt de xicotetes poblacions presidides pel Castell d'Uixó, s'establia a través d'un Hins, on l'aljama o representants de les alqueries garantien la seguretat de la Vall depenent de l'Amal de València, tal com ho demostra la Carta Pobla de 1250.

La incorporació de la Vall a la sobirania de Jaume I i la posterior constitució política del Regne de València, no van suposar modificacions importants, perquè la comunitat musulmana de La Vall va mantindre també l'estructura del poblament i el règim jurídic que hi havia en el temps de les capitulacions de rendició de les aljames a este rei. Esta situació es va mantindre durant la baixa Edat Mitjana, mentres La Vall va formar part del domini real, al qual va posar fi el rei Alfons el Magnànim en 1436, quan dió al seu germà Enrique uns quants llocs i viles entre les que es trobava la Vall d'Uixó. A partir d'esta donació, el nostre territori es va convertir en compte de senyoriu, situació en què va romandre durant tota l'Edat Moderna, fins a l'abolició dels senyorius jurisdiccionals dels anys 1811-1823."

La Vall d'Uixó va patir profundes transformacions durant esta època. A partir de l'expulsió dels moriscos en 1609 teòricament totes eixes poblacions havien de substituir-se per cristians, però ací no va ser del tot així, com ho ha constatat l'arqueologia. Els moriscos van conservar les seues cases i van continuar treballant les terres i realitzant les seues activitats industrials, encara que baix control cristià. Esta mescla entre ambdós poblacions va suposar un canvi en l'economia, ja que a la majoria agrària es va afegir un grup de menestrals constituït per corders i sobretot "espardenyers", que van prosperar i van perdurar fins al segle XX, igual que els "ollers", indústria que ha perdurat fins hui."

Durant el segle XVIII, la població de la Vall va augmentar notablement, la qual cosa es constata també per l'expansió urbanística. Açò va suposar l'aglutinació de les antigues alqueries en dos nuclis: "El poble de Dalt" i "el poble de Baix", cada un d'ells comptava amb una parròquia (El Sant Ángel i Mare de Dèu de l'Assumpció) . A partir del segle XIX (1860) , ambdós pobles, així com tots els ravals del seu voltant, es van aglutinar i es va conformar una plaça central, on està situat l'Ajuntament en l'actualitat.

Al llarg de tot el segle XX es va produir la segona gran expansió econòmica i demogràfica. La Vall va assistir a una gran immigració a causa de la forta industrialització de l'antiga artesania del calçat, perdurant en el temps fins començament dels anys 90. A partir de llavors i després d'un període de crisi econòmica a causa del tancament d'eixa empresa, es va modificar l'estructura socioeconòmica, es va diversificar la indústria i es va apostar per potenciar menjar.
 

Dll Dm Dc Dj Dv Ds Dg
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31
 
 
 
 
 

Site developed with Drupal